La mirada del poeta al poemari Amb la marina als ulls

Llengües expertes —a voltes, un pèl maniquees—  diuen que un bon títol és el resum del resum del resum d’un text.

No siguem pedants, i fem-los cas. Doncs, aturem-nos  en el títol del poemari del Miquel: “Amb la marina als ulls”. És, admetem-ho, la nominalització descriptiva d’una unió en què una realitat marítima penetra dins aquell òrgan visual que ens facilita la idea personal del món físic que ens envolta. Aleshores, la qüestió en litigi és la següent: si la marina, que ja de per si és aquosa, transparent, canviant de forma i, segons l’hora del dia, també, de color, finalment passa a formar part dels ulls del poeta —així mateix, aquosos, transparents—, com serà, a partir d’ara, la mirada amb què el jo poètic filtrarà la realitat objecte del s seus poemes? Com serà, en endavant, en fi, la visió del món que tindrà el poeta si ha esdevingut…